[ << Ajustament de la sortida ]	[Part superior][Continguts][Índex][ ? ]			[ Plantilles >> ]
[ < La propietat color ]		[  Amunt : Aparença dels objectes ]	[ Longitud i gruix dels objectes > ]

4.3.2 Mida dels objectes

Començarem examinant de nou un exemple anterior (vegeu Niuat d’expressions musicals que ens mostrava com introduir un pentagrama temporal, com a un ossia.

\new Staff ="main" {
  \relative {
    r4 g'8 g c4 c8 d |
    e4 r8
    <<
      { f8 c c }
      \new Staff \with {
        alignAboveContext = #"main" }
      { f8 f c }
    >>
    r4 |
  }
}

Els fragments d’Ossia s’escriuen normalment sense clau ni compàs, i normalment s’escriuen més petits que el pentagrama principal. Ja sabem com treure la clau i el compàs: simplement establim el segell de cadascú d’ells a #f, com segueix:

\new Staff ="main" {
  \relative {
    r4 g'8 g c4 c8 d |
    e4 r8
    <<
      { f8 c c }
      \new Staff \with {
        alignAboveContext = #"main"
      }
      {
        \omit Staff.Clef
        \omit Staff.TimeSignature
        { f8 f c }
      }
    >>
    r4 |
  }
}

on el parell de claudàtors addicionals després de la clàusula \with és necessari per assegurar que la sobreescriptura tancada i la música s’apliquen al pentagrama d’ossia.

Però, quina és la diferència entre modificar el context de pentagrama usant \with i modificar els segells de clau i de compàs amb \override, o en aquest cas \omit? La diferència principal és que els canvis es realitzen a una clàusula \with es fan al moment que es crea el context, i romanen actius com a valors predeterminats durant tota la duració d’ aquest context, mentre que les ordres \set o \override incloses dins de la música són dinàmiques: fan canvis sincronitzats amb un punt concret de la música. Si els canvis es desfan o es reverteixen mitjançant \unset o \revert tornaran al seu valor predeterminat que serà l’establert a la clàusula \with, o si no s’ha establert cap en aquest lloc, els valors predeterminats normals.

Certes propietats de context es poden modificar sols dins de clàusules \with. Aquestes propietats són les que no es poden canviar després que el context s’ha creat. alignAboveContext i el seu company, alignBelowContext, són dues d’aquestes propietats: un cop el pentagrama s’ha creat, la seva alineació està decidida i no tindria sentit intentar canviar-la més tard.

Els valors predeterminats de les propietats dels objectes de presentació també es poden establir dins de clàusules \with. Simplement utilitzeu l’ordre \override normal deixant a part el nom del context, atès que està definit sense ambigüitat com el context que la clàusula \with està modificant. De fet, es produirà un error si s’especifica un context en aquest lloc.

Així doncs, podem reemplaçar l’exemple anterior amb

\new Staff ="main" {
  \relative {
    r4 g'8 g c4 c8 d |
    e4 r8
    <<
      { f8 c c }
      \new Staff \with {
        alignAboveContext = #"main"
        % Don't print clefs in this staff
        \override Clef.stencil = ##f
        % Don't print time signatures in this staff
        \override TimeSignature.stencil = ##f
      }
      { f8 f c }
    >>
    r4 |
  }
}

Fixeu-vos que aquí també podem usar les abreviatures \hide i \omit per fixar la propietat transparent i esborrar el stencil, cosa que porta al resultat següent:

\new Staff ="main" {
  \relative {
    r4 g'8 g c4 c8 d |
    e4 r8
    <<
      { f8 c c }
      \new Staff \with {
        alignAboveContext = #"main"
        %  Don't print clefs in this staff
        \omit Clef
        % Don't print time signatures in this staff
        \omit TimeSignature
      }
      { f8 f c }
    >>
    r4 |
  }
}

Finalment arribarem a la forma de canviar la mida dels objectes de presentació.

Certs objectes de presentació es creen com glifs trets d’un tipus de lletra. Entre ells es troben els caps, les alteracions, elements d’etiquetatge, claus, indicacions de temps, indicacions dinàmiques i la lletra de les cançons. La seva mida es canvia mitjançant la modificació de la propietat font-size, com veurem a la brevetat. Altres objectes de presentació com ara les lligadures d’unió i d’expressió (en general, els objectes d’extensió) es tracen individualment, per la qual cosa no hi ha una mida de tipus de lletra font-size associats a ells. Aquests objectes generalment deriven la seva mida dels objectes als que estan annexats, i per això normalment no hi ha necessitat de canviar la seva mida manualment. A més altres propietats com la longitud de les pliques i les barres de compàs, el gruix de les barres de corxera i altres línies, i la separació de les línies del pentagrama, s’han de modificar usant altres procediments especials.

Tornant a l’exemple de l’ossia, canviarem en primer lloc la mida del tipus de lletra. Podem fer-lo de dues formes. Podem canviar la mida del tipus de lletra de cadascú dels tipus d’objecte com els caps (NoteHead) amb ordres com ara

\override NoteHead.font-size = #-2

o podem canviar la mida de tots els tipus de lletra establint una propietat especial, fontsize, utilitzant \set, o mitjançant la seva inclusió dins d’una clàusula \with (però sense el \set).

\set fontSize = #-2

Els dos enunciats produiran una reducció de la mida del tipus de lletra en dos passos del seu valor previ, on cada pas redueix o augmenta la mida aproximadament un 12%·

Provem-lo en el nostre exemple de l’ossia:

\new Staff ="main" {
  \relative {
    r4 g'8 g c4 c8 d |
    e4 r8
    <<
      { f8 c c }
      \new Staff \with {
        alignAboveContext = #"main"
        \omit Clef
        \omit TimeSignature
        % Reduce all font sizes by ~24%
        fontSize = #-2
      }
      { f8 f c }
    >>
    r4 |
  }
}

Encara no està massa bé. Els caps i els claudàtors de les notes són més petits, però les pliques són massa llargues en proporció, i les línies del pentagrama estan massa separades entre sí. S’ha de reduir la seva escala en proporció a la reducció del tipus de lletra. El següent apartat tracte sobre com fer això.

---

[ << Ajustament de la sortida ]	[Part superior][Continguts][Índex][ ? ]			[ Plantilles >> ]
[ < La propietat color ]		[  Amunt : Aparença dels objectes ]	[ Longitud i gruix dels objectes > ]

Altres idiomes: English, česky, deutsch, español, français, italiano, 日本語, nederlands.
Quant a selecció automàtica de l'idioma.

<< Back to Documentation Index

LilyPond — Manual d’aprenentatge v2.19.40 (branca de desenvolupament).