| [ << Ajustament de la sortida ] | [Part superior][Continguts][Índex][ ? ] | [ Plantilles >> ] | ||
| [ < Mida dels objectes ] | [ Amunt : Aparença dels objectes ] | [ Col·locació dels objectes > ] | ||
4.3.3 Longitud i gruix dels objectes
Les distàncies i longituds al LilyPond es mesuren generalment en
espais de pentagrama, la distància entre línies adjacents de la
pauta (o de manera ocasional mig espais), mentre que la majoria de
les propietat de thickness (gruix) es mesuren en unitats
d’una propietat interna anomenada line-thinkness. Per
exemple, de forma predeterminada, a les línies dels reguladors
se’ls dóna un gruix d’una unitat de line-thickness. Per
exemple, de forma predeterminada, a les línies dels reguladors
se’ls dóna un gruix d’una unitat de line-thickness, mentre
que el thickness d’una plica és 1.3. Observeu tanmateix
que certes propietats de gruix són diferents; per exemple, el
gruix de les barres de corxera es control·la per mitjà del valor
beam-thickness, que es mesura en espais de pentagrama.
Aleshores, com s’han d’escalar les longituds en proporció a la
mida del tipus de lletra? Es pot fer amb l’ajuda d’una funció
especial que es diu magstep, pensada especialment per a
aquest propòsit. Agafa un argument, el canvi de mida del tipus de
lletra (#-2 en el nostre exemple) i retorna un factor d’escalat
adequat per reduir uns altres objectes en la mateixa proporció.
S’usa de la següent forma:
\new Staff ="main" { \relative { r4 g'8 g c4 c8 d | e4 r8 << { f8 c c } \new Staff \with { alignAboveContext = #"main" \omit Clef \omit TimeSignature fontSize = #-2 % Reduce stem length and line spacing to match \override StaffSymbol.staff-space = #(magstep -2) } { f8 f c } >> r4 | } }
![[image of music]](../95/lily-7d41bd98.png)
Atès que la longitud de les pliques i moltes altres propietats
relacionades amb les longituds es calculen sempre amb relació al
valor de la propietat staff-space, l’escala de la seva
longitud també es veu reduïda automàticament. Observeu que això
afecta sols a l’escala vertical de l’ossia: l’escala horitzontal
es determina per mitjà de la disposició de la música principal amb
l’objecte de mantenir-se en sincronia amb ella, de forma que no
resulti afectada per cap d’aquests canvis de mida. Òbviament, si
l’escala de tota la música principal es canviés d’aquesta forma,
llavors l’espaiat horitzontal es veuria afectat. Tractarem d’això
més endavant a la secció sobre la disposició.
Això, finalment, completa la creació d’un ossia. Les mides i longituds de la resta dels objectes es poden modificar de manera anàloga.
Per a canvis d’escala petits, com a l’exemple de dalt, el gruix de
les diverses línies dibuixades com a divisòries, barres de
corxera, reguladors, lligadures, etc., no requereixen normalment
d’ajustament global. Si al gruix de qualsevol objecte de presentació en
particular li cal ajustar-se, es pot fer millor mitjançant la
sobreescriptura de la seva propietat thickness.
Anteriorment vam mostrar un exemple de canvi de gruix a les
lligadures, a Propietats dels objectes de presentació. El
gruix de tots els objectes traçats, és a dir, els objectes que no
es produeixen a partir d’un tipus de lletra, es poden canviar de
la mateixa forma.
| [ << Ajustament de la sortida ] | [Part superior][Continguts][Índex][ ? ] | [ Plantilles >> ] | ||
| [ < Mida dels objectes ] | [ Amunt : Aparença dels objectes ] | [ Col·locació dels objectes > ] | ||
Altres idiomes: English, česky, deutsch, español, français, italiano, 日本語, nederlands.
Quant a selecció automàtica de l'idioma.