4.2.2 Propietats de les interfícies
Suposeu ara que volem imprimir la lletra de la cançó en
cursiva. Quina forma d’ordre \override necessitem per
fer-lo? En primer lloca mirem a la pàgina del RFI que relaciona
tots els objectes, ‘All layout objects’, com abans, i busquem un
objecte que pugui controlar la lletra de la cançó. Trobem
LyricText, que sembla adequat. En seguir aquest enllaç es
presenten les propietats ajustables per al text de la lletra.
Aquestes propietats inclouen font-series i
font-size, però res que podem usar per ajustar una forma
cursiva. La causa d’això és que la propietat de la forma és
comuna a tots els objectes de tipus de lletra, i per tant, en
comptes de incloure-la en cada un dels objectes de presentació,
s’agrupa junt amb altres propietats comunes similars i es deposita
en un Interface, la interfície dels tipus de lletra
font-interface.
Així doncs, ara necessitem aprendre com trobar les propietats de les interfícies, i descobrir quins objectes usen aquestes propietats de la interfície.
Mireu de nou la pàgina del RFI que descriu a LyricText. Al final
de la pàgina hi ha una llista d’enllaços a les interfícies que
LyricText contempla. La llista té set elements, entre ells
font-interface. En seguir aquest enllaça arribem a les
propietats associades amb aquesta interfície, que també són
propietats de tots els objectes que la porten, entre ells LyricText.
Ara veiem totes les propietats ajustables per l’usuari que
controlen els tipus de lletra, entre elles
font-shape(symbol), on symbol es pot establir a
upright (recta), italics (cursiva) o caps
(majúscules petites).
Observareu que font-series i font-size també es
troben mencionades aquí. Això immediatament fa que es plantegi la
pregunta: Perquè estan les propietats comunes de tipografia
font-series i font-size mencionades sota
LyricText així com sota la interfície font-interface
però font-shape no ho està? La resposta és que
font-series i font-size es canvien a partir dels
seus valor predeterminats globals quan es crea un objecte
LyricText, però font-shape no ho fa. Llavors els
elements de la llista LyricText us indiquen els valors per
a aquestes dues propietats que són d’aplicació per a
LyricText. Altres objectes que prenen en compte
font-interface establiran aquestes propietats de forma
diferent quan es creen.
Vegem si ara podem construir l’ordre \override per
canviar la lletra a cursiva. L’objecte és LyricText, la
propietat és font-shape i el valor és italic. Com
abans, ometrem el context.
Com a nota a part, tot i que és important, observeu que certes
propietats prenen valors que són símbols, com ara italic, i
han d’anar precedits d’un apòstrof, '. Els símbols es
llegeixen a continuació internament.
Com a nota a part, tot i que és important, observeu que certes
propietats prenen valors que són símbols, com ara italic, i
han d’anar precedits d’un apòstrof, '. Els símbols es
llegeixen a continuació internament per part del LilyPond. Tingueu
en compte la diferència amb les cadenes de text arbitràries, que
apareixeran com a "una cadena de text"; per veure més
detalls sobre els símbols i les cadenes, consulteu
Tutorial de l’Scheme.
Així doncs, l’ordre \override necessària per imprimir la
lletra en cursiva és:
\override LyricText.font-shape = #'italic
Això s’ha d’escriure just davant de la lletra a la qual ha d’afectar, d’aquesta forma:
{ \key es \major \time 6/8 \relative { r4 bes'8 bes[( g]) g | g8[( es]) es d[( f]) as | as8 g } \addlyrics { \override LyricText.font-shape = #'italic The man who | feels love's sweet e -- | mo -- tion } }
![[image of music]](../33/lily-28637fa4.png)
i tota la lletra s’imprimeix en cursiva.
Nota: Dins de la lletra, deixeu sempre espais entre la síl·laba final i el claudàtor de tancament.
Vegeu també
Manual d’extensió: Tutorial de l’Scheme.
Altres idiomes: English, česky, deutsch, español, français, italiano, 日本語, nederlands.
Quant a selecció automàtica de l'idioma.