| [ << Ajustament de la sortida ] | [Part superior][Continguts][Índex][ ? ] | [ Plantilles >> ] | ||
| [ < Comportament automàtic ] | [ Amunt : Col·locació dels objectes ] | [ La propietat direction (direcció) > ] | ||
4.4.2 Objectes interiors al pentagrama
Ja hem vist com les ordres \voiceXXX afecten a la
direcció de les lligadures d’expressió i d’unió, digitacions i tota
la resta que depengui de la direcció de les pliques (vegeu
Veus explícites). Quan s’escriu música polifònica, aquestes
ordres són essencials perquè es puguin distingir diverses
línies melòdiques entrellaçades. Però ocasionalment pot ser
necessari sobreescriure aquest comportament automàtic. Es pot fer
per seccions de música completes o fins i tot per una nota
individual. La propietat que controla aquest comportament és la
propietat de direction (direcció) de cada objecte de
presentació. En primer lloc explicarem que fa això, i després
introduirem algunes ordres preparades per usar que us
evitaran haver de codificar sobreescriptures explícites per a les
modificacions més comuns.
Alguns objectes de presentació com les lligadures es corben cap
amunt o cap avall: d’altres, com les pliques i els claudàtors,
també es mouen cap a la dreta i cap a l’esquerra quan apunten cap
amunt o cap avall. Això es controla automàticament quan està
establerta la propietat direction.
La propietat direction (direcció) | ||
| Digitacions |
| [ << Ajustament de la sortida ] | [Part superior][Continguts][Índex][ ? ] | [ Plantilles >> ] | ||
| [ < Objectes interiors al pentagrama ] | [ Amunt : Objectes interiors al pentagrama ] | [ Digitacions > ] | ||
La propietat direction (direcció)
L’exemple següent mostra al compàs 1 el comportament predeterminada de les pliques, amb les de les altres notes agudes apuntant cap avall i els greus cap amunt, seguides de quatre notes amb totes les pliques forçades cap avall, quatre notes amb les pliques forçades cap amunt, i per últim quatre notes amb el comportament predeterminat.
a4 g c a | \override Stem.direction = #DOWN a4 g c a | \override Stem.direction = #UP a4 g c a | \revert Stem.direction a4 g c a |
Aquí utilitzem les constants DOWN (avall) i UP
(amunt). Aquestes constants tenen els valors -1 i
+1 respectivament, i aquests valors numèrics també es poder
usar directament. El valor 0 també es pot usar en alguns
casos. S’interpreta amb el significat de UP per a les
pliques, però per a alguns objects té el significat de
‘centrat’. Hi ha una constant CENTER que té el valor
0.
Tot i així, aquestes sobreescriptures no s’usen massa sovint perquè hi ha ordres predefinides equivalent més senzilles. Aquí podem veure una taula de les més comuns. Es menciona el significat de cada una als llocs on no és obvi.
| A sota o Esquerra | A dalt o Dreta | Anul·lar | Efecte |
|---|---|---|---|
\arpeggioArrowDown | \arpeggioArrowUp | \arpeggioNormal | La fletxa està a sota, a dalt o no hi ha fletxa |
\dotsDown | \dotsUp | \dotsNeutral | Direcció del desplaçament per evitar les línies del pentagrama |
\dynamicDown | \dynamicUp | \dynamicNeutral | |
\phrasingSlurDown | \phrasingSlurUp | \phrasingSlurNeutral | Nota: diferent de les intruccions de lligadures d’expressió |
\slurDown | \slurUp | \slurNeutral | |
\stemDown | \stemUp | \stemNeutral | |
\textSpannerDown | \textSpannerUp | \textSpannerNeutral | El text introduït com objecte d’extensió està a sota o a dalt del pentagrama |
\tieDown | \tieUp | \tieNeutral | |
\tupletDown | \tupletUp | \tupletNeutral | Els grups especials estan a sota o a dalt de les notes |
Les variants neutres o normals d’aquestes ordres estan
implementades usant \revert i no poden anar
precedides de \once. Si voleu limitar l’efecte de les
altres ordres (que estan implementades usant
\override) a un únic pas de temps, podeu precedir-la de
\once de la mateixa forma que ho faríeu amb les
sobreescriptures explícites.
Digitacions
La col·locació de les digitacions sobre notes aïllades també es
pot controlar mitjançant la propietat direction, però els
canvis sobre direction no tenen cap efecte sobre les notes
dels acords. Com veurem, hi ha ordres especials que
permeten controlar les digitacions de notes individuals, situant
la digitació a sobre, a sota, a l’esquerra o a la dreta de cada
nota.
En primer lloc, heus ací l’efecte de direction sobre les
digitacions aplicades a notes aïllades. Es mostra al primer
compàs el comportament predeterminat, i en els dos compassos
següents l’efecte d’especificar DOWN i UP:
\relative {
c''4-5 a-3 f-1 c'-5 |
\override Fingering.direction = #DOWN
c4-5 a-3 f-1 c'-5 |
\override Fingering.direction = #UP
c4-5 a-3 f-1 c'-5 |
}
Tot i així, la sobreescriptura de la propietat direction no
és la forma més senzilla d’especificar manualment la digitació
per sobre o per sota de les notes; sol ser preferible usar
_ o ^ en lloc de -, abans del número de digitació.
Aquest és l’exemple anterior utilitzant aquest mètode:
\relative {
c''4-5 a-3 f-1 c'-5 |
c4_5 a_3 f_1 c'_5 |
c4^5 a^3 f^1 c'^5 |
}
La propietat direction s’ignora per als acords, però els
prefixos direccionals _ i ^ sí funcionen. De forma
predeterminada, les digitacions es col·loquen automàticament a
sobre i a sota de les notes d’un acord, com es mostra aquí:
\relative {
<c''-5 g-3>4
<c-5 g-3 e-2>4
<c-5 g-3 e-2 c-1>4
}
però es poden forçar de manera que tots o alguns dels números de digitació estan per sobre o per sota:
\relative {
<c''-5 g-3 e-2 c-1>4
<c^5 g_3 e_2 c_1>4
<c^5 g^3 e^2 c_1>4
}
És possible exercir un control encara més gran sobre la
col·locació de les digitacions mitjançant la utilització de
l’ordre \set fingeringOrientations. El format d’aquesta
ordre és:
\set fingeringOrientations = #'([up] [left/right] [down])
S’utilitza \set perquè fingeringOrientations és una
propietat del context Voice, creat i usat pel gravador
New_fingering_engraver.
La propietat es pot establir al valor d’una llista d’entre u i
tres valors. Controla si les digitacions es poden col·locar per
sobre (si up apareix a la llista), per sota (si apareix
down), a l’esquerra (si apareix acord d’una sola nota
envoltant-la entre angles simples).
Aquí podem veure alguns exemples:
\relative {
\set fingeringOrientations = #'(left)
<f'-2>4
<c-1 e-2 g-3 b-5>4
\set fingeringOrientations = #'(left)
<f-2>4
<c-1 e-2 g-3 b-5>4 |
\set fingeringOrientations = #'(up left down)
<f-2>4
<c-1 e-2 g-3 b-5>4
\set fingeringOrientations = #'(up left)
<f-2>4
<c-1 e-2 g-3 b-5>4 |
\set fingeringOrientations = #'(right)
<f-2>4
<c-1 e-2 g-3 b-5>4
}
Si la digitació sembla una mica atapeïda, es pot reduir la mida
font-size. El valor predeterminat pot veure’s a l’objecte
Fingering del RFI que és -5, així que provarem
-7:
\relative {
\override Fingering.font-size = #-7
\set fingeringOrientations = #'(left)
<f'-2>4
<c-1 e-2 g-3 b-5>4
\set fingeringOrientations = #'(left)
<f-2>4
<c-1 e-2 g-3 b-5>4 |
\set fingeringOrientations = #'(up left down)
<f-2>4
<c-1 e-2 g-3 b-5>4
\set fingeringOrientations = #'(up left)
<f-2>4
<c-1 e-2 g-3 b-5>4 |
\set fingeringOrientations = #'(right)
<f-2>4
<c-1 e-2 g-3 b-5>4
}
Altres idiomes: English, česky, deutsch, español, français, italiano, 日本語, nederlands.
Quant a selecció automàtica de l'idioma.