4.7.1 Altres aplicacions dels ajustaments


Unió de notes entre veus diferents

L’exemple següent mostra com connectar notes que estiguin a diferents veus utilitzant lligadures d’unió. Normalment sol es poden connectar mitjançant lligadures d’unió dues notes que estiguin en la mateixa veu. Usant dues veus, amb les notes lligades en una d’elles:

[image of music]

i esborrant la primera plica cap amunt a aquesta veu, dóna la impressió que la lligadura es creua entre les veus:

<<
  {
    \tweak Stem.transparent ##t
    b8~ 8\noBeam
  }
\\
  { b8[ g] }
>>

[image of music]

Per tenir seguretat que la plica que acabem d’esborrar no prem massa la lligadura, podem allargar la plica establint el seu valor de longitud length a 8,

<<
  {
    \tweak Stem.transparent ##t
    \tweak Stem.length #8
    b8~ 8\noBeam
  }
\\
  { b8[ g] }
>>

[image of music]

Ara bé, per a la sobreescriptura de la transparència d’un objecte gràfic, podríem haver usar l’abreviatura \hide com es va explicar anteriorment. L’ajustament mitjançant @ és una operació diferent que afecta sols a les propietats generades a partir d’una sola expressió musical. Resulta que podem convertir els overrides o sobreescriptures a tweaks o ajustaments utilitzant \single, fent possible tornar a escriure l’exemple anterior com

<<
  {
    \single \hide Stem
    \single \hide Flag
    \tweak Stem.length #8
    b8~ 8\noBeam
  }
\\
  { b8[ g] }
>>

[image of music]

En aquest cas particular, la diferència amb \once \hide no és massa apreciable. És important quan existeixen diversos objectes al mateix punt del temps musical (com ara les notes d’un acord). En aquest cas, \once afecta a tots els objectes, mentre que \single sols afecta un, l’objecte que es genera per part de l’expressió musical que li segueix immediatament.


Simulació d’un calderó al MIDI

Per als objectes fora-del-pentagrama, normalment és millor sobreescriure la propietat stencil («segell») de l’objecte que la seva propietat transparent quan vulgueu treure’ls de la sortida impresa. Mitjançant l’establiment de la propietat stencil d’un objecte al valor #f podem treure l’objecte per complet de la sortida impresa. Això significa que no té efecte sobre la col·locació d’altres objectes que es poguessin col·locar en relació a ell.

Per exemple, si volguéssim canviar la indicació de metrònom amb el propòsit de simular un calderó a la sortida MIDI, segurament no voldríem que la indicació de metrònom aparegui a la sortida impresa, i no voldríem influir sobre la separació entre els dos sistemes ni sobre la col·locació de les anotacions adjacents sobre el pentagrama. Per tant, establir la seva propietat stencil al valor #f seria la millor manera. Mostrem aquí l’efecte dels dos mètodes:

\score {
  \relative {
    % Visible tempo marking
    \tempo 4=120
    a'4 a a
    \once \hide Score.MetronomeMark
    % Invisible tempo marking to lengthen fermata in MIDI
    \tempo 4=80
    a4\fermata |
    % New tempo for next section
    \tempo 4=100
    a4 a a a |
  }
  \layout { }
  \midi { }
}

[image of music]

\score {
  \relative {
    % Visible tempo marking
    \tempo 4=120
    a'4 a a
    \once \override Score.MetronomeMark.stencil = ##f
    % Invisible tempo marking to lengthen fermata in MIDI
    \tempo 4=80
    a4\fermata |
    % New tempo for next section
    \tempo 4=100
    a4 a a a |
  }
  \layout { }
  \midi { }
}

[image of music]

Els dos mètodes treuen de la sortida impresa la indicació de metrònom que allarga el calderó, i els dos afecten al tempo del MIDI tal i com volíem, però la indicació de metrònom transparent de la primera línia força una col·locació molt alta de la indicació de tempo que segueix, mentre que la segona (amb el segell suprimit) no ho fa.

Vegeu també

Glossari musical: sistema.


Altres idiomes: English, česky, deutsch, español, français, italiano, 日本語, nederlands.
Quant a selecció automàtica de l'idioma.

LilyPond — Manual d’aprenentatge v2.19.34 (branca de desenvolupament).