| [ << Ajustament de la sortida ] | [Part superior][Continguts][Índex][ ? ] | [ Plantilles >> ] | ||
| [ < Ajustaments addicionals ] | [ Amunt : Ajustaments addicionals ] | [ Unió de notes entre veus diferents > ] | ||
4.7.1 Altres aplicacions dels ajustaments
| Unió de notes entre veus diferents | ||
| Simulació d’un calderó al MIDI |
Unió de notes entre veus diferents
L’exemple següent mostra com connectar notes que estiguin a diferents veus utilitzant lligadures d’unió. Normalment sol es poden connectar mitjançant lligadures d’unió dues notes que estiguin en la mateixa veu. Usant dues veus, amb les notes lligades en una d’elles:
i esborrant la primera plica cap amunt a aquesta veu, dóna la impressió que la lligadura es creua entre les veus:
<<
{
\tweak Stem.transparent ##t
b8~ 8\noBeam
}
\\
{ b8[ g] }
>>
Per tenir seguretat que la plica que acabem d’esborrar no prem
massa la lligadura, podem allargar la plica establint el seu valor
de longitud length a 8,
<<
{
\tweak Stem.transparent ##t
\tweak Stem.length #8
b8~ 8\noBeam
}
\\
{ b8[ g] }
>>
Ara bé, per a la sobreescriptura de la transparència d’un
objecte gràfic, podríem haver usar l’abreviatura
\hide com es va explicar anteriorment. L’ajustament
mitjançant @ és una operació diferent que afecta sols a
les propietats generades a partir d’una sola expressió musical.
Resulta que podem convertir els overrides o sobreescriptures a
tweaks o ajustaments utilitzant
\single, fent possible tornar a escriure l’exemple anterior
com
<<
{
\single \hide Stem
\single \hide Flag
\tweak Stem.length #8
b8~ 8\noBeam
}
\\
{ b8[ g] }
>>
En aquest cas particular, la diferència amb \once \hide no
és massa apreciable. És important quan existeixen diversos
objectes al mateix punt del temps musical (com ara les notes d’un
acord). En aquest cas, \once afecta a tots els objectes,
mentre que \single sols afecta un, l’objecte que es genera
per part de l’expressió musical que li segueix immediatament.
Simulació d’un calderó al MIDI
Per als objectes fora-del-pentagrama, normalment és millor
sobreescriure la propietat stencil («segell») de l’objecte
que la seva propietat transparent quan vulgueu treure’ls de
la sortida impresa. Mitjançant l’establiment de la propietat
stencil d’un objecte al valor #f podem treure
l’objecte per complet de la sortida impresa. Això significa que
no té efecte sobre la col·locació d’altres objectes que es
poguessin col·locar en relació a ell.
Per exemple, si volguéssim canviar la indicació de metrònom amb el
propòsit de simular un calderó a la sortida MIDI, segurament no
voldríem que la indicació de metrònom aparegui a la sortida
impresa, i no voldríem influir sobre la separació entre els dos
sistemes ni sobre la col·locació de les anotacions adjacents sobre
el pentagrama. Per tant, establir la seva propietat
stencil al valor #f seria la millor manera. Mostrem
aquí l’efecte dels dos mètodes:
\score {
\relative {
% Visible tempo marking
\tempo 4=120
a'4 a a
\once \hide Score.MetronomeMark
% Invisible tempo marking to lengthen fermata in MIDI
\tempo 4=80
a4\fermata |
% New tempo for next section
\tempo 4=100
a4 a a a |
}
\layout { }
\midi { }
}
\score {
\relative {
% Visible tempo marking
\tempo 4=120
a'4 a a
\once \override Score.MetronomeMark.stencil = ##f
% Invisible tempo marking to lengthen fermata in MIDI
\tempo 4=80
a4\fermata |
% New tempo for next section
\tempo 4=100
a4 a a a |
}
\layout { }
\midi { }
}
Els dos mètodes treuen de la sortida impresa la indicació de metrònom que allarga el calderó, i els dos afecten al tempo del MIDI tal i com volíem, però la indicació de metrònom transparent de la primera línia força una col·locació molt alta de la indicació de tempo que segueix, mentre que la segona (amb el segell suprimit) no ho fa.
Vegeu també
Glossari musical: sistema.
Altres idiomes: English, česky, deutsch, español, français, italiano, 日本語, nederlands.
Quant a selecció automàtica de l'idioma.