4.4.2 Objectes interiors al pentagrama

Ja hem vist com les ordres \voiceXXX afecten a la direcció de les lligadures d’expressió i d’unió, digitacions i tota la resta que depengui de la direcció de les pliques (vegeu Veus explícites). Quan s’escriu música polifònica, aquestes ordres són essencials perquè es puguin distingir diverses línies melòdiques entrellaçades. Però ocasionalment pot ser necessari sobreescriure aquest comportament automàtic. Es pot fer per seccions de música completes o fins i tot per una nota individual. La propietat que controla aquest comportament és la propietat de direction (direcció) de cada objecte de presentació. En primer lloc explicarem que fa això, i després introduirem algunes ordres preparades per usar que us evitaran haver de codificar sobreescriptures explícites per a les modificacions més comuns.

Alguns objectes de presentació com les lligadures es corben cap amunt o cap avall: d’altres, com les pliques i els claudàtors, també es mouen cap a la dreta i cap a l’esquerra quan apunten cap amunt o cap avall. Això es controla automàticament quan està establerta la propietat direction.


La propietat direction (direcció)

L’exemple següent mostra al compàs 1 el comportament predeterminada de les pliques, amb les de les altres notes agudes apuntant cap avall i els greus cap amunt, seguides de quatre notes amb totes les pliques forçades cap avall, quatre notes amb les pliques forçades cap amunt, i per últim quatre notes amb el comportament predeterminat.

a4 g c a |
\override Stem.direction = #DOWN
a4 g c a |
\override Stem.direction = #UP
a4 g c a |
\revert Stem.direction
a4 g c a |

[image of music]

Aquí utilitzem les constants DOWN (avall) i UP (amunt). Aquestes constants tenen els valors -1 i +1 respectivament, i aquests valors numèrics també es poder usar directament. El valor 0 també es pot usar en alguns casos. S’interpreta amb el significat de UP per a les pliques, però per a alguns objects té el significat de ‘centrat’. Hi ha una constant CENTER que té el valor 0.

Tot i així, aquestes sobreescriptures no s’usen massa sovint perquè hi ha ordres predefinides equivalent més senzilles. Aquí podem veure una taula de les més comuns. Es menciona el significat de cada una als llocs on no és obvi.

A sota o EsquerraA dalt o DretaAnul·larEfecte
\arpeggioArrowDown\arpeggioArrowUp\arpeggioNormalLa fletxa està a sota, a dalt o no hi ha fletxa
\dotsDown\dotsUp\dotsNeutralDirecció del desplaçament per evitar les línies del pentagrama
\dynamicDown\dynamicUp\dynamicNeutral
\phrasingSlurDown\phrasingSlurUp\phrasingSlurNeutralNota: diferent de les intruccions de lligadures d’expressió
\slurDown\slurUp\slurNeutral
\stemDown\stemUp\stemNeutral
\textSpannerDown\textSpannerUp\textSpannerNeutralEl text introduït com objecte d’extensió està a sota o a dalt del pentagrama
\tieDown\tieUp\tieNeutral
\tupletDown\tupletUp\tupletNeutralEls grups especials estan a sota o a dalt de les notes

Les variants neutres o normals d’aquestes ordres estan implementades usant \revert i no poden anar precedides de \once. Si voleu limitar l’efecte de les altres ordres (que estan implementades usant \override) a un únic pas de temps, podeu precedir-la de \once de la mateixa forma que ho faríeu amb les sobreescriptures explícites.


Digitacions

La col·locació de les digitacions sobre notes aïllades també es pot controlar mitjançant la propietat direction, però els canvis sobre direction no tenen cap efecte sobre les notes dels acords. Com veurem, hi ha ordres especials que permeten controlar les digitacions de notes individuals, situant la digitació a sobre, a sota, a l’esquerra o a la dreta de cada nota.

En primer lloc, heus ací l’efecte de direction sobre les digitacions aplicades a notes aïllades. Es mostra al primer compàs el comportament predeterminat, i en els dos compassos següents l’efecte d’especificar DOWN i UP:

\relative {
  c''4-5 a-3 f-1 c'-5 |
  \override Fingering.direction = #DOWN
  c4-5 a-3 f-1 c'-5 |
  \override Fingering.direction = #UP
  c4-5 a-3 f-1 c'-5 |
}

[image of music]

Tot i així, la sobreescriptura de la propietat direction no és la forma més senzilla d’especificar manualment la digitació per sobre o per sota de les notes; sol ser preferible usar _ o ^ en lloc de -, abans del número de digitació. Aquest és l’exemple anterior utilitzant aquest mètode:

\relative {
  c''4-5 a-3 f-1 c'-5 |
  c4_5 a_3 f_1 c'_5 |
  c4^5 a^3 f^1 c'^5 |
}

[image of music]

La propietat direction s’ignora per als acords, però els prefixos direccionals _ i ^ sí funcionen. De forma predeterminada, les digitacions es col·loquen automàticament a sobre i a sota de les notes d’un acord, com es mostra aquí:

\relative {
  <c''-5 g-3>4
  <c-5 g-3 e-2>4
  <c-5 g-3 e-2 c-1>4
}

[image of music]

però es poden forçar de manera que tots o alguns dels números de digitació estan per sobre o per sota:

\relative {
  <c''-5 g-3 e-2 c-1>4
  <c^5 g_3 e_2 c_1>4
  <c^5 g^3 e^2 c_1>4
}

[image of music]

És possible exercir un control encara més gran sobre la col·locació de les digitacions mitjançant la utilització de l’ordre \set fingeringOrientations. El format d’aquesta ordre és:

\set fingeringOrientations = #'([up] [left/right] [down])

S’utilitza \set perquè fingeringOrientations és una propietat del context Voice, creat i usat pel gravador New_fingering_engraver.

La propietat es pot establir al valor d’una llista d’entre u i tres valors. Controla si les digitacions es poden col·locar per sobre (si up apareix a la llista), per sota (si apareix down), a l’esquerra (si apareix acord d’una sola nota envoltant-la entre angles simples).

Aquí podem veure alguns exemples:

\relative {
  \set fingeringOrientations = #'(left)
  <f'-2>4
  <c-1 e-2 g-3 b-5>4
  \set fingeringOrientations = #'(left)
  <f-2>4
  <c-1 e-2 g-3 b-5>4 |
  \set fingeringOrientations = #'(up left down)
  <f-2>4
  <c-1 e-2 g-3 b-5>4
  \set fingeringOrientations = #'(up left)
  <f-2>4
  <c-1 e-2 g-3 b-5>4 |
  \set fingeringOrientations = #'(right)
  <f-2>4
  <c-1 e-2 g-3 b-5>4
}

[image of music]

Si la digitació sembla una mica atapeïda, es pot reduir la mida font-size. El valor predeterminat pot veure’s a l’objecte Fingering del RFI que és -5, així que provarem -7:

\relative {
  \override Fingering.font-size = #-7
  \set fingeringOrientations = #'(left)
  <f'-2>4
  <c-1 e-2 g-3 b-5>4
  \set fingeringOrientations = #'(left)
  <f-2>4
  <c-1 e-2 g-3 b-5>4 |
  \set fingeringOrientations = #'(up left down)
  <f-2>4
  <c-1 e-2 g-3 b-5>4
  \set fingeringOrientations = #'(up left)
  <f-2>4
  <c-1 e-2 g-3 b-5>4 |
  \set fingeringOrientations = #'(right)
  <f-2>4
  <c-1 e-2 g-3 b-5>4
}

[image of music]


Altres idiomes: English, česky, deutsch, español, français, italiano, 日本語, nederlands.
Quant a selecció automàtica de l'idioma.

LilyPond — Manual d’aprenentatge v2.19.24 (branca de desenvolupament).